dissabte, 18 de maig de 2013

Els llibres destacats de maig...



UN DIA ES UN DIA

Margaret Atwood

Ed. Lumen, 2013

Els dotze relats que conformen Un dia és un dia segueixen diferents dones en l'esdevenir dels anys, començant per la infància, seguint amb la maduresa, per arribar finalment a una vellesa plena de saviesa i humor.

Els seus protagonistes es diuen de vegades Betty, altres Ronette o Sally, i no podrien ser més diferents l'una de l'altra, però aquí estan, parlant d'elles mateixes i de la seva relació amb els homes com si fossin un cos compacte, que desfila una mica atabalat pels primers disgustos de l'adolescència i després camina vacil · lant pels anys del matrimoni, de la maternitat i del divorci. Després, quan ens sembla que gairebé tot està dit, ens topem amb la mirada irònica d'unes esplèndides senyores de cabell blanc, que saben molt bé quant han perdut, encara que ja poc els importi perquè ... un dia és un dia, i el que abans ens va semblar capritx o bogeria, ara, després de tants anys, només mereix un somriure piadós.

Obren i tanquen aquest recorregut dos relats autobiogràfics que parlen dels pares de Margaret Atwood i són un regal per a la intel · ligència i l'emoció del lector.

«Tots tenim guardades diferents versions de les nostres vides, encara que ens les expliquem només a nosaltres mateixos. I les corregim a mesura que avancem. » Margaret Atwood.




Portada de El silencio del héroe


EL SILENCIO DEL HÉROE

Gay Talese

Ed. Alfaguara, 2013

El millor Talese en un llibre evocador i íntim, amb personatges memorables: una lliçó de literatura i periodisme.

Des dels seus primers anys de reporter, al diari del seu institut o a la universitat, passant pel seu treball com a periodista esportiu a The New York Times i els seus articles per Esquire o per a The New Yorker, Talese s'ha destacat per trobar històries darrere de cada notícia i pel retrat implacable dels «herois silenciosos». La semblança de Joe Louis, Floyd Patterson i Muhammad Ali visitant a Fidel Castro a l'Havana, la de Joe DiMaggio, el gran campió aïllat en el seu retir, o el seu propi periple fins a la Xina per seguir-li la pista a la jugadora de futbol que hauria pogut donar-li el Campionat del Món al seu país, són algunes de les enlluernadores cròniques recollides en aquesta edició, amb un text recent sobre Joe Girardi, «el mànager de la crisi».

«Brillant exemple d'una època en què el periodisme era una forma d'art i Talese el seu Miquel Àngel. Mereix ser llegit una i altra vegada. »
Publishers Weekly

«El material humà que apila Talese no té desperdici perquè se solapa amb la vida mateixa, el millor nutrient de la ficció literària. Els seus reportatges semblen retalls trets d'una novel · la: la gran novel · la del món contemporani. »
Francisco Calvo Serraller, El País

«Com posa de manifest aquesta joia antològica, Talese transforma la prosa esportiva en profundes i delicioses peces literàries.»
The New York Times

«Els reportatges de Talese ens recorden l'essència d'un ofici en vies d'extinció.»
Sergi Pàmies, La Vanguardia




Una autobiografía

UNA AUTOBIOGRAFIA

Assata Shakur

Ed. Capitán Swing, 2013

El 2 de maig de 1973, la integrant dels Panteres Negres Assata Shakur es trobava a l'hospital en estat crític i emmanillada al llit, mentre les autoritats locals i la policia federal tractaven d'interrogar sobre el tiroteig en una autopista de Nova Jersey que va costar la vida a un policia blanc. Objectiu durant molt temps de la campanya d'Edgar Hoover per difamar, sabotejar i criminalitzar les organitzacions nacionalistes negres als seus líders, Shakur va passar quatre anys a la presó abans de la seva condemna el 1977, sustentada en proves poc sòlides. Dos anys després de ser condemnada, Assata Shakur va escapar de la presó i va obtenir asil polític a Cuba, on viu en l'actualitat.

Aquesta autobiografia intensament personal i política desmenteix la temible imatge d'Assata projectada durant molt de temps pels mitjans de comunicació i l'Estat. Amb enginy i candor, relata les experiències que la van portar a una vida d'activisme, retratant les virtuts, febleses i dissolució final dels grups revolucionaris negres i blancs a mans d'agents del govern. El resultat és una notable contribució a la literatura negra nord-americana, que ja ocupa un lloc al costat l'Autobiografia de Malcolm X i a les obres de Maya Angelou.






EL ANARQUISTA QUE SE LLAMABA COMO YO

Pablo Martín Sánchez

Ed. Acantilado, 2013

En 1924 era condemnat a garrot vil l'anarquista Pablo Martín Sánchez, acusat d'atemptar contra la dictadura de Primo de Rivera. El seu homònim, l'escriptor Pablo Martín Sánchez, busca, en aquesta inquietant novel · la, reconstruir la seva història. A través de la vida del personatge i del seu món, assistim a moments cabdals de l'esdevenir de l'Europa contemporània, com el naixement del cinema, el moviment anarquista a París ia l'Argentina, la vida de rellevants intel · lectuals exiliats a França, la Setmana tràgica de Barcelona o la crispació social del vell continent en l'època d'entreguerres. El lector, amb l'ànim en suspens, assistirà atònit al destí que espera al protagonista. Les seves aventures i desventures el mantindran atrapat en una trama tan apassionant com difícil d'oblidar.


Es tracta d'una obra madura, interessant, captivadora i ben explicada. Un d'aquests llibres que apareixen de tant en tant per explicar la història d'un personatge, ambientar una època, descriure als prohoms de la mateixa i entabanar el lector endinsant-lo en una novel · la d'acció amb gotes d'intriga i amb un final incert per més que l'hemeroteca digui el contrari.

Empatxats de la guerra civil, ja era hora que rebéssim una gran obra sobre una altra època anterior en una dècada, sobre el moviment anarquista i els que van participar contra la dictadura. Blasco Ibáñez, Unamuno i Durruti són alguns dels secundaris de luxe d'aquesta posada en escena de tota una època basant-se en el senzill antiheroi que es deia com l'escriptor.

Sis-centes pàgines sense treva a una Espanya molt poc coneguda que torna a la vida de la mà de l'escriptor que es deia com l'anarquista. Un dels millors llibres dels darrers mesos. Sens dubte, una immillorable elecció.









WALDEN

Henry-David Thoreau

Ed. Errata Naturae, 2013

Meitat llibre d’aventures autobiogràfiques, meitat tractat de reforma moral, Walden o la vida als boscos (1854) és una de les obres fonamentals de la literatura americana del segle XIX. A partir d’aquest llibre, la consideració sobre la llibertat i el gaudi en la natura - que per a l’autor anaven inevitablement unides - es va obrir a tot un àmbit –el de l’ètica del medi o de l’ecologia– que avui resulta del tot imprescindible per a la supervivència del planeta. Això és el que fa de Walden la vida als boscos un clàssic. 

Walden 
manté avui tota la capacitat d’entusiasmar-nos pel seu estil vibrant. No sorprendrà, doncs, que durant més d’un segle el text de Henry David Thoreau hagi estat lectura obligada en tantes escoles de Nord-amèrica. A través del llibre s’ha volgut explicar a moltes generacions de ciutadans lliures que la consciència té sempre prioritat sobre la conveniència. 

Profeta de l’ecologia i del conservacionisme, Henri-David Thoreau ( 1817-1862) escrigué Walden o la vida als boscos durant una estada de dos anys en una cabana aïllada enmig dels boscos de Concord, Massachussets.






JOT DOWN Cultural Magazine

No et perdis el nou magazine cultural contemporani.  Els seus creadors ens parlen de la seva experiència

"Després de mesos de treball llançar el nostre missatge a l'ampolla amb un ambiciós propòsit: que us divertiu tant com nosaltres ho hem fet tramant Jot Down Magazine. Que gaudiu contemplant el món des de la nostra perspectiva, que ens seguiu i, amb aquest gest, ajudeu a no desestabilitzar encara més la caixa de la Seguretat Social ni la periodicitat amb la que subministrem pa als nostres fills i llagosta als nostres gats.

Creiem que és possible analitzar amb humor les coses serioses, abordar la cultura i l'oci des d'una altra perspectiva i departir amb els seus protagonistes de forma diferent. Poder dir el que pensem, no el que ens diuen que pensem; entretenir sense ser superficials, informar sense caure en una fredor impersonal i, per descomptat, parlar de sexe!

El segle XXI és i serà l'era del caos cultural: la quantitat substitueix la qualitat i el dictat de les agències substitueix al cultiu del propi criteri. Jot Down Magazine vol fugir de tot això i dir les coses pel seu nom.

Hi ha mètode en la nostra bogeria."




Revista Mongolia

I també tenim Mongòlia, però...

... què és MONGÒLIA?

1. - Mongòlia no és una revista, és un país.

2. - Tot el que diu Mongòlia és mentida (inclosa aquesta frase).

3. - Res del que diu Mongòlia és veritat (inclosa aquesta frase).

4. - Respectem la incredulitat. No creiem en res.
Menys encara en nosaltres mateixos.

5. - Tothom, inclòs Déu, que acaba de mudar-se a Mongòlia, és ateu.

6. - No som ni d'esquerres ni de dretes. Repetim: no som de dretes.

7. - Des de les nostres pàgines perseguirem amb tinta a bandolers, farsants, mentiders i altra fauna que anteposi els seus interessos personals i els del Fons Monetari Internacional als del món mundial.

8. - Estem súper en contra de la gasolina. De la sense plom 97, del gasoil extra i del dièsel Super Star Allà on estigui Mongòlia, hi haurà una bicicleta; allà on hi hagi una bicicleta, hi haurà dues rodes.

9. - Exigim que en les monàrquiques terres espanyoles es construeixin parcs assolellats perquè tots els nens del món puguin córrer lliurement i trencar coses sense importar si l'amo li molesta (total, no li pertanyen).

10. - Espanya s'enfonsa. Cada dia és menys "standard" i més "poor".

Benvinguts a Mongòlia.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada