dimarts, 23 de juliol de 2013

Top 10: Lectures de qualitat per aprofitar el TEMPS LLIBRE de l'estiu...







 













antonio b. el ruso: ciudadano de tercera

ramiro pinilla, tusquets editores


Basada en fets reals, Antonio B. el Ruso: ciudadano de tercera és la narració en primera persona de la vida d'un home des del seu naixement a Las Cabreras (León) a principis dels anys trenta fins als anys setanta, acabat el règim franquista.

Antonio B. arrossega una existència extremadament dura, en què ha de robar per menjar, la seva mare l'abandona, els seus veïns l'odien i l'autoritat el maltracta constantment. Coneix presons, penals i el manicomi, fins arribar al País Basc, on troba feina i aconsegueix redreçar la seva vida. Amb personatges reals i informació fidedigna -ja que, com diu el mateix Pinilla, en el relat de la seva vida Antoni era incapaç d'afegir un gram de fantasia o d’invenció-, la narració és colpidora, impetuosa, profundament emotiva. Les situacions superen en cruesa tot l'imaginable, i es converteixen en un reflex agudíssim de la vida durant la postguerra, de les penúries i calamitats, dels odis i revenges, de la misèria i la lluita per sortir endavant i escapar de la repressió i de la humiliació permanents. El protagonista, que és també un indòmit, disposat a no deixar-se sotmetre mai, adquireix proporcions desmesurades fins a esdevenir un heroi tràgic d'absolut realisme.



 

 



EL doctor givago

boris pasternak, la butxaca

 

El doctor Iuri Givago té un temperament sensible i poètic que l'aproxima al misticisme. La fidelitat a les conviccions i els principis que regeixen la seva vida li fan especialment tràgica l'experiència de la brutalitat i l'horror de la primera guerra mundial, la revolució de 1917 i la guerra civil subsegüent. Però El doctor Givago no és una novel·la històrica ni una novel·la política. Les convulsions de la fi de la Rússia tsarista i els inicis del règim soviètic són el teló de fons de la història, però la novel·la de Pasternak va molt més enllà: és un fresc monumental que presenta d'una manera commovedora els sofriments d'un home que veu com la vida que sempre ha conegut és sacsejada de soca-rel per unes forces que el depassen i no té manera de controlar. I és, sobretot, una de les històries d'amor més universals de tota la literatura del segle XX.


 


EL ARCO IRIS DE GRAVEDAD

THOMAS PYNCHON , TUSQUETS EDITORES


Quan al 1973 va aparèixer El arco iris de gravedad, el seu autor ja era conegut pels seus llibres anteriors, V. y La subasta del lote 49 (Andanzas 304 y 227), però va ser aquesta obra la que va confirmar la reputació de Pynchon com un dels grans escriptors contemporanis de la literatura universal. Tusquets Editors recupera ara aquesta novel · la monumental, enterament revisada, que es trobava des de fa anys fora de circulació. Tot i ser rebutjada per la seva obscenitat pel jurat del Pulitzer, El arco iris de gravedad en canvi va ser guardonada amb el William Dean Howell s Award, i el National Book Award el 1974, i s'ha convertit en referència obligada per a noves generacions d'escriptors. Com passa amb qualsevol obra d'Pynchon, resulta gairebé impossible reduir a un simple resum El arco iris de gravedad, novel · la plena d'històries i personatges que giren al voltant del nucli com els satèl · lits i asteroides al voltant d'un planeta.



 

CONTES

JOHN CHEEVER, LABUTXACA


John Cheever és un dels escriptors més llegits i influents de la literatura americana contemporània. Publicat per Edicions Proa per primera vegada en català The Stories of John Cheever, i ara a Edicions labutxaca, presentem una tria de les seves millors narracions feta pel mateix autor. Aquesta antologia recull, destil.lada, una trajectòria de gairebé tres dècades, i en ser publicada, l’any 1979, va obtenir el premi Pulitzer i el National Book Critics Award. En les seves narracions, denses i complexes com novel.les, Cheever ens parla dels americans que viuen als suburbis de Nova Anglaterra o als barris més residencials de Manhattan. La seva mirada capta amb gran riquesa de matisos els problemes matrimonials, les aspiracions d’una classe mitjana que viu per damunt de les seves possibilitats, la solitud dels perdedors, però també la gràcia que reben els que mantenen la fe i l’esperança per damunt de totes les misèries de la vida. Com escriu el mateix Cheever al seu prefaci, «aquestes històries a vegades sembla que ens parlin d’un món perdut quan a la ciutat de Nova York encara hi vessava la llum del riu, quan encara podies sentir els quartets de Benny Goodman al quiosc de la cantonada, quan gairebé tothom anava amb barret pel carrer».



 

KAPUTT 

CURZIO MALAPARTE, GALAXIA GUTENBERG


Coincidint amb l'inici de l'ofensiva alemanya contra Rússia, Curzio Malaparte va començar a escriure Kaputt, obra amb la qual pretenia recollir el testimoni de la seva experiència com a corresponsal de guerra durant la Segona Guerra Mundial. Malaparte recorre l'Europa ocupada pels nazis com si fos un espia: presència la trista impotència del príncep Eugenio de Suècia, es veu obligat a suportar l'arrogància dels líders nazis delegats a Varsòvia i és testimoni de la cruesa dels paratges de la freda Carèlia o de la noble ciutat de Iasi, desolats per la barbàrie i la fam que van convertir Europa en un munt de ferralla. Amb Kaputt -paraula germànica que evoca el trencat, el fet miques, i que esdevé un fidel qualificatiu del que va quedar d'un continent devastat per un lustre de destrucció- Malaparte teixeix una colpidora obra literària sobre la realitat, a un temps salvatge i grotesca, de la guerra al front.

Galàxia Gutenberg presenta en una nova traducció la versió íntegra d'un dels més fascinants documents sobre la guerra que ha enllumenat el segle XX, posant així punt i final a una complexa peripècia editorial que s'ha dilatat en el temps des que es va publicar per primera vegada el 1944.
  

 


TRILOGIA D AUSCHWITZ 

PRIMO LEVI, LABUTXACA


«Per sort meva, no em van deportar a Auschwitz fins al 1944, és a dir, després que el govern alemany, atesa la creixent escassetat de mà d’obra, hagués establert d’allargar la vida mitjana dels presoners que s’havien d’eliminar». Així comença Si això és un home, llibre que inaugura la trilogia que Primo Levi va dedicar als camps d’extermini nazis. Crònica de l’horror quotidià, l’obra descriu, en el llenguatge mesurat i sobri d’aquest testimoni, l’espera del no-res, la privació de quotidianitat, l’oblit de la condició humana dels presoners.

Precedida d’un pròleg de Philip Roth, la Trilogia d’Auschwitz recull també dues obres posteriors: La treva (1963), relat que descriu les tribulacions d’un grup d’italians, alliberats dels camps nazis, que durant mesos recorren els camins de l’Europa central en companyia de l’Exèrcit Roig, i Els enfonsats i els salvats (1986), en la qual Primo Levi intenta comprendre, a partir de l’exemple dels camps nazis, les condicions i circumstàncies que permeten la degradació de l’ésser humà.


 

LOS DESNUDOS Y LOS MUERTOS 

NORMAN MAILER , ANAGRAMA


Los desnudos y los muertos va aparèixer als Estats Units al maig de 1948, exactament tres anys després del dia de la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial. Norman Mailer tenia llavors vint anys, i després de graduar-se a Harvard i allistar-se  en l'exèrcit, havia estat entre les tropes que van ocupar Japó després de la derrota. La crítica va qualificar la seva obra com «la més gran novel · la de guerra escrita en aquest segle» i  amb el temps s'ha convertit en un llibre mític. Mailer va ser comparat amb Hemingway i Tolstoi i es va situar immediatament entre els grans de la literatura americana.  

En Anopopei, un petit illot del Pacífic en forma d'ocarina, un univers tancat on regeixen lleis i sentiments molt diferents dels de la vida dels civils, trobem una patrulla de joves soldats -microcosmos de la societat americana-. Estan Hearn, un jove intel · lectual que llegeix Rilke; el realista i implacable sergent Croft; Ridges, un pagès meridional; Xarxa Valsen, miner de Montana i anarcosindicalista;i Gallagher, un irlandès catòlic dels barris baixos de Boston i, planejant sobre tots ells, la poderosa ombra del general Cummings , nascut a l'Amèrica més profunda i integrista, secretament fascinat pel nou ordre del feixisme ... Aquesta patrulla és enviada en una missió de reconeixement, una llarga marxa per un terreny desconegut i ple de mines que acabarà en un malson d’abjecció i heroisme , possiblement tan gratuïta com la guerra mateixa. Empesos a l'últim límit, permanentment nus davant la mort, els herois de Mailer qüestionen les veritats del passat i la vigència dels ideals americans, viuen obsessionats pel sexe i pateixen i fan patir als altres les corrupcions i arbitrarietats del poder.




INCERTA GLORIA 

JOAN SALES, CLUB EDITOR

 

Com és ja prou conegut, Incerta glòria manllevà el títol de Shakespeare ("La incerta glòria d'un dia d'abril"), i el mateix Joan Sales va escriure en el pròleg de la primera edició: "Si jo hagués de resumir la meva novel·la en una sola ratlla, no ho faria pas d'una altra manera". Aquesta afirmació de l'autor és del 1956 i s'escau a la realitat d'allò que era llavors Incerta glòria. Després, amb la incorporació de la quarta part ("Últimes notícies" / "El vent de la nit"), la novel·la s'estira per guanyar dimensió històrica. Potser en aquest darrer sentit, les paraules de Shakespeare, encara ben significatives pel seu gruix metafòric i simbòlic, no s'ajusten amb tanta precisió com ho fan respecte de les tres primeres parts de la novel·la.

Incerta glòria és, de ben segur, una de les quatre o cinc novel·les cabdals de la nostra narrativa de postguerra. Atraient i enlluernadora, reuneix l'encert d'una gran història harmonitzada a tres veus, un cert sentit èpic (no endebades fou la primera novel·la en català, a l'interior, emmarcada en els anys de la guerra i des de l'òptica dels vençuts) i sobretot una profunda qualitat lírica i poètica. A més a més, tots els seus personatges, inquiets, canviants, afegeixen a la narració una densa preocupació per la condició humana i el seu sentit religiós. Tot plegat fa pensar en un Bernardos o bé en un Graham Greene, com bé ho assenyalà la crítica francesa, l'any 1962.



EL OCUPANTE 

SARAH WATERS, ANAGRAMA

 

Un polsegós dia d'estiu criden al doctor Faraday a Hundreds Hall, la mansió dels Ayres, al desolat centre d'una Anglaterra de postguerra que està canviant acceleradament. Faraday ja havia estat allà quan era un nen i la seva mare era una de les criades de la casa. S'havia amagat a les habitacions, i, fascinat per tanta bellesa, havia trencat una motllura dels enteixinats d'un corredor i se l'havia endut. Ara, gràcies als sacrificis dels seus pares, és metge, encara que amb una posició social no molt còmoda en el rígid sistema de classes anglès, i pensa que aquesta visita és un cop de sort. Però Hundreds Hall ja no és més que l'ombra de si mateixa: les tapisseries pengen en esquinçalls, els corcs s'acarnissa a l'interior de la casa i les males herbes arrasen els jardins. La senyora Ayres encara és una senyora elegant, que manté com pot la seva dignitat. Roderick, el seu fill, ha tornat de la guerra coix i malalt. S'ocupa com pot de la casa i de la hisenda, i va venent les terres i la família es va menjant el capital. La seva germana Caroline, independent, excèntrica i masculina, ha hagut de tornar a Hundreds Hall per ajudar-lo. Però els Ayres han cridat al doctor Faraday perquè s'ocupi de Betty, la jove criada de catorze anys, que potser només està malalta de por, aterrida per allò que percep a la casa. Perquè sempre són els nens i els animals els primers a advertir el sinistre. I encara que ningú la creu, en Hundreds Hall es senten sorolls inexplicables, es veuen ombres fugaces i marques de foc a les parets, i les coses més familiars poden tornar atroçment perverses ... «Una novel · la estupenda ... 

Una notable incursió en el gènere »(Miguel Artaza, El Correu Català).« Si el que busques és un llibre-trampa, d'aquests que t'enganxen i que no pots deixar fins al final, fes-te amb El ocupante d'una Sarah Waters grandiosa » (Sonia Rueda, 20 Minuts).



 


VIATGE AL FONS DE LA NIT 

L.F. CELINE, LABUTXACA


Viatge al fons de la nit (1932), la novel·la que projectà Céline a la fama literària, és un atac frontal i sarcàstic contra tota la societat. Céline fa girar tota l´acció de la novel·la al voltant d´un inoblidable personatge central -Bardamu-, que és el retrat enlluernador i alhora terrorífic de l´autor. Céline representa, millor que cap altre escriptor modern, el personatge fastiguejat, revoltat socialment i literàriament. Humà i racista, revolucionari i reaccionari, estilista i descurat, elegant i immers en l´argot, Céline és un geni anàrquic de la llengua i un revulsiu contra tota la humanitat benpensant.

La seva publicació el 1932 va representar una innovació literària sense precedents. El llenguatge oral, groller i ple d’argot va escandalitzar al públic del moment. Amb grans dosis d’autobiografia, Céline narra el periple de Ferdinand Bardamu, un desertor de l’exèrcit francès, durant la Primera Guerra Mundial. La prosa i la temàtica són extremadament violentes, amb un ritme salvatge i accelerat, i un llenguatge viu i lliure de tot tipus de formalitats.






 



2 comentaris:

  1. Hey! Finalment heu posat l'opció per a seguir el blog i me'n alegra! (Sóc el Dani de Sant Pere).

    Ja casi he devorat "Pétalos al viento" i en breus us aniré a visitar per demanar la 3ª part de la nissaga del Dollanganger, porto un vici a la saga que no és normal... xD

    Sou una passada i s'agraeïx molt tenir una llibreria com la vostre ben a prop ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Dani. El nostre objectiu és arribar a persones com tu, sensibilitzades amb el món del llibre i obertes a tot tipus de propostes i recomanacions literàries.

      Temps Llibre és la vostra casa. Tant si cerqueu un llibre, com si voleu tafanejar una mica o simplement "fer-la petar" amb nosaltres.

      Us hi esperem :)

      Elimina