antonio b. el ruso: ciudadano de tercera
ramiro pinilla, tusquets editores
Basada en fets reals, Antonio B. el Ruso: ciudadano de tercera és la narració en primera persona de la vida d'un home des del seu naixement a Las Cabreras (León) a principis dels anys trenta fins als anys setanta, acabat el règim franquista.
Antonio B. arrossega una
existència extremadament dura, en
què ha de robar per menjar,
la seva mare l'abandona, els seus
veïns l'odien i l'autoritat
el maltracta constantment.
Coneix presons, penals
i el manicomi, fins
arribar al País Basc, on troba feina i
aconsegueix redreçar la seva vida. Amb personatges
reals i informació fidedigna -ja que, com diu el mateix Pinilla, en
el relat de la seva vida Antoni
era incapaç d'afegir un gram de fantasia o
d’invenció-, la narració és
colpidora, impetuosa, profundament emotiva. Les
situacions superen en cruesa tot l'imaginable, i es converteixen en un reflex agudíssim de la
vida durant la postguerra, de les
penúries i calamitats,
dels odis i revenges,
de la misèria i la
lluita per sortir endavant i
escapar de la repressió i de la humiliació permanents. El protagonista, que és també un indòmit, disposat a no deixar-se
sotmetre mai, adquireix
proporcions desmesurades fins a esdevenir un heroi tràgic d'absolut realisme.
EL doctor givago
boris pasternak, la butxaca
El doctor Iuri Givago té un temperament sensible i
poètic que l'aproxima al misticisme. La fidelitat a les conviccions i els
principis que regeixen la seva vida li fan especialment tràgica l'experiència
de la brutalitat i l'horror de la primera guerra mundial, la revolució de 1917
i la guerra civil subsegüent. Però El doctor Givago no és una novel·la
històrica ni una novel·la política. Les convulsions de la fi de la Rússia
tsarista i els inicis del règim soviètic són el teló de fons de la història,
però la novel·la de Pasternak va molt més enllà: és un fresc monumental que
presenta d'una manera commovedora els sofriments d'un home que veu com la vida
que sempre ha conegut és sacsejada de soca-rel per unes forces que el depassen
i no té manera de controlar. I és, sobretot, una de les històries d'amor més
universals de tota la literatura del segle XX.
EL ARCO IRIS DE GRAVEDAD
THOMAS PYNCHON , TUSQUETS EDITORES
Quan
al 1973 va aparèixer El arco iris de gravedad, el
seu autor ja era conegut pels seus llibres anteriors, V. y La subasta del lote 49 (Andanzas 304 y
227), però va ser aquesta obra la que va confirmar la reputació de Pynchon com
un dels grans escriptors contemporanis de la literatura universal. Tusquets
Editors recupera ara aquesta novel · la monumental, enterament revisada, que es
trobava des de fa anys fora de circulació. Tot i ser rebutjada per la seva
obscenitat pel jurat del Pulitzer, El arco iris de gravedad en canvi va ser guardonada amb el William Dean Howell s Award, i el
National Book Award el 1974, i s'ha convertit en referència obligada per a
noves generacions d'escriptors. Com passa amb qualsevol obra d'Pynchon, resulta
gairebé impossible reduir a un simple resum El
arco iris de gravedad, novel · la plena d'històries i
personatges que giren al voltant del nucli com els satèl · lits i asteroides al
voltant d'un planeta.
CONTES
JOHN CHEEVER, LABUTXACA
John
Cheever és un dels escriptors més llegits i influents de la literatura
americana contemporània. Publicat per Edicions Proa per primera vegada en
català The Stories of John Cheever, i
ara a Edicions labutxaca, presentem una tria de les seves millors narracions
feta pel mateix autor. Aquesta antologia recull, destil.lada, una trajectòria
de gairebé tres dècades, i en ser publicada, l’any 1979, va obtenir el premi
Pulitzer i el National Book Critics Award. En les seves narracions, denses i
complexes com novel.les, Cheever ens parla dels americans que viuen als
suburbis de Nova Anglaterra o als barris més residencials de Manhattan. La seva
mirada capta amb gran riquesa de matisos els problemes matrimonials, les
aspiracions d’una classe mitjana que viu per damunt de les seves possibilitats,
la solitud dels perdedors, però també la gràcia que reben els que mantenen la
fe i l’esperança per damunt de totes les misèries de la vida. Com escriu el
mateix Cheever al seu prefaci, «aquestes històries a vegades sembla que ens parlin
d’un món perdut quan a la ciutat de Nova York encara hi vessava la llum del
riu, quan encara podies sentir els quartets de Benny Goodman al quiosc de la
cantonada, quan gairebé tothom anava amb barret pel carrer».
KAPUTT
CURZIO MALAPARTE, GALAXIA GUTENBERG
Coincidint amb l'inici de l'ofensiva alemanya contra Rússia, Curzio Malaparte
va començar a escriure Kaputt, obra amb la
qual pretenia recollir el
testimoni de la seva experiència com
a corresponsal de guerra durant la
Segona Guerra Mundial. Malaparte recorre l'Europa
ocupada pels nazis com si fos un espia: presència
la trista impotència del príncep Eugenio de Suècia,
es veu obligat a
suportar l'arrogància dels líders
nazis delegats a
Varsòvia i és testimoni de la cruesa
dels paratges de
la freda Carèlia o de la noble ciutat de
Iasi, desolats per la barbàrie i la fam
que van convertir Europa en un munt de ferralla. Amb Kaputt -paraula germànica
que evoca el trencat, el fet miques, i que esdevé un fidel qualificatiu
del que va quedar d'un continent devastat per un lustre
de destrucció- Malaparte teixeix una colpidora obra
literària sobre la realitat, a un temps salvatge
i grotesca, de la guerra al front.
Galàxia Gutenberg presenta
en una nova traducció la versió íntegra d'un dels més fascinants documents
sobre la guerra que ha enllumenat el segle XX, posant així punt i
final a una complexa peripècia
editorial que s'ha dilatat en el temps des que es
va publicar per primera vegada
el 1944.
TRILOGIA D AUSCHWITZ
PRIMO LEVI, LABUTXACA
«Per
sort meva, no em van deportar a Auschwitz fins al 1944, és a dir, després que
el govern alemany, atesa la creixent escassetat de mà d’obra, hagués establert
d’allargar la vida mitjana dels presoners que s’havien d’eliminar». Així
comença Si això és un home, llibre
que inaugura la trilogia que Primo Levi va dedicar als camps d’extermini nazis.
Crònica de l’horror quotidià, l’obra descriu, en el llenguatge mesurat i sobri
d’aquest testimoni, l’espera del no-res, la privació de quotidianitat, l’oblit
de la condició humana dels presoners.
Precedida
d’un pròleg de Philip Roth, la Trilogia
d’Auschwitz recull també dues obres posteriors: La treva (1963), relat que descriu les tribulacions d’un grup
d’italians, alliberats dels camps nazis, que durant mesos recorren els camins
de l’Europa central en companyia de l’Exèrcit Roig, i Els enfonsats i els salvats (1986), en la qual Primo Levi intenta
comprendre, a partir de l’exemple dels camps nazis, les condicions i
circumstàncies que permeten la degradació de l’ésser humà.
LOS DESNUDOS Y LOS MUERTOS
NORMAN MAILER , ANAGRAMA
Los desnudos
y los muertos va
aparèixer als Estats Units al maig de 1948,
exactament tres anys després del dia de la victòria dels aliats en la
Segona Guerra Mundial. Norman Mailer tenia
llavors vint anys, i després de graduar-se a Harvard i allistar-se en l'exèrcit, havia estat entre les tropes
que van ocupar Japó després de la
derrota. La crítica va qualificar la seva obra com «la més gran novel · la
de guerra escrita en aquest segle» i amb el temps s'ha
convertit en un llibre mític. Mailer va ser comparat
amb Hemingway i
Tolstoi i es va
situar immediatament entre els
grans de la literatura americana.
En Anopopei, un petit illot del Pacífic en
forma d'ocarina, un univers tancat
on regeixen lleis i sentiments molt
diferents dels de la vida dels
civils, trobem una patrulla de joves soldats -microcosmos de la societat americana-. Estan Hearn,
un jove intel · lectual que llegeix Rilke; el realista
i implacable sergent Croft; Ridges, un pagès meridional; Xarxa Valsen,
miner de Montana i anarcosindicalista;i Gallagher, un irlandès catòlic dels barris baixos de Boston
i, planejant sobre tots ells, la poderosa ombra
del general Cummings , nascut a l'Amèrica més profunda i integrista, secretament
fascinat pel nou ordre
del feixisme ... Aquesta patrulla és
enviada en una missió de
reconeixement, una llarga marxa
per un terreny desconegut
i ple de mines que
acabarà en un malson d’abjecció i
heroisme , possiblement
tan gratuïta com la guerra mateixa. Empesos a
l'últim límit, permanentment nus
davant la mort, els herois de Mailer qüestionen
les veritats del
passat i la vigència dels ideals americans, viuen
obsessionats pel sexe i pateixen i fan patir als altres
les corrupcions i arbitrarietats del poder.
INCERTA GLORIA
JOAN SALES, CLUB EDITOR
Com és ja prou conegut, Incerta glòria manllevà el títol de Shakespeare
("La incerta glòria d'un dia d'abril"), i el mateix Joan Sales va escriure en el pròleg de la primera edició: "Si jo hagués de
resumir la meva novel·la en una sola ratlla, no ho faria pas d'una altra
manera". Aquesta afirmació de l'autor és del 1956 i s'escau a la realitat
d'allò que era llavors Incerta glòria. Després, amb la
incorporació de la quarta part ("Últimes notícies" / "El vent de
la nit"), la novel·la s'estira per guanyar dimensió històrica. Potser en
aquest darrer sentit, les paraules de Shakespeare, encara ben significatives pel
seu gruix metafòric i simbòlic, no s'ajusten amb tanta precisió com ho fan
respecte de les tres primeres parts de la novel·la.
Incerta
glòria és, de ben segur, una de
les quatre o cinc novel·les cabdals de la nostra narrativa de postguerra.
Atraient i enlluernadora, reuneix l'encert d'una gran història harmonitzada a
tres veus, un cert sentit èpic (no endebades fou la primera novel·la en català,
a l'interior, emmarcada en els anys de la guerra i des de l'òptica dels
vençuts) i sobretot una profunda qualitat lírica i poètica. A més a més, tots
els seus personatges, inquiets, canviants, afegeixen a la narració una densa
preocupació per la condició humana i el seu sentit religiós. Tot plegat fa
pensar en un Bernardos o bé en un Graham Greene, com bé ho assenyalà la crítica
francesa, l'any 1962.
EL OCUPANTE
SARAH WATERS, ANAGRAMA
Un polsegós
dia d'estiu criden al doctor Faraday a Hundreds Hall, la mansió dels Ayres, al
desolat centre d'una Anglaterra de postguerra que està canviant acceleradament.
Faraday ja havia estat allà quan era un nen i la seva mare era una de les
criades de la casa. S'havia amagat a les habitacions, i, fascinat per tanta
bellesa, havia trencat una motllura dels enteixinats d'un corredor i se l'havia
endut. Ara, gràcies als sacrificis dels seus pares, és metge, encara que amb
una posició social no molt còmoda en el rígid sistema de classes anglès, i
pensa que aquesta visita és un cop de sort. Però Hundreds Hall ja no és més que
l'ombra de si mateixa: les tapisseries pengen en esquinçalls, els corcs
s'acarnissa a l'interior de la casa i les males herbes arrasen els jardins. La
senyora Ayres encara és una senyora elegant, que manté com pot la seva
dignitat. Roderick, el seu fill, ha tornat de la guerra coix i malalt. S'ocupa
com pot de la casa i de la hisenda, i va venent les terres i la família es va
menjant el capital. La seva germana Caroline, independent, excèntrica i
masculina, ha hagut de tornar a Hundreds Hall per ajudar-lo. Però els Ayres han
cridat al doctor Faraday perquè s'ocupi de Betty, la jove criada de catorze
anys, que potser només està malalta de por, aterrida per allò que percep a la
casa. Perquè sempre són els nens i els animals els primers a advertir el
sinistre. I encara que ningú la creu, en Hundreds Hall es senten sorolls
inexplicables, es veuen ombres fugaces i marques de foc a les parets, i les
coses més familiars poden tornar atroçment perverses ... «Una novel · la
estupenda ...
Una notable incursió en el gènere »(Miguel Artaza, El Correu
Català).« Si el que busques és un llibre-trampa, d'aquests que t'enganxen i que
no pots deixar fins al final, fes-te amb El
ocupante d'una Sarah Waters grandiosa » (Sonia Rueda, 20 Minuts).
VIATGE AL FONS DE LA NIT
L.F. CELINE, LABUTXACA
Viatge al fons de la nit (1932), la novel·la que
projectà Céline a la fama literària, és un atac frontal i sarcàstic contra tota
la societat. Céline fa girar tota l´acció de la novel·la al voltant d´un
inoblidable personatge central -Bardamu-, que és el retrat enlluernador i
alhora terrorífic de l´autor. Céline representa, millor que cap altre escriptor
modern, el personatge fastiguejat, revoltat socialment i literàriament. Humà i
racista, revolucionari i reaccionari, estilista i descurat, elegant i immers en
l´argot, Céline és un geni anàrquic de la llengua i un revulsiu contra tota la
humanitat benpensant.
La seva publicació el 1932 va representar una innovació
literària sense precedents. El llenguatge oral, groller i ple d’argot va
escandalitzar al públic del moment. Amb grans dosis d’autobiografia, Céline
narra el periple de Ferdinand Bardamu, un desertor de l’exèrcit francès, durant
la Primera Guerra Mundial. La prosa i la temàtica són extremadament violentes,
amb un ritme salvatge i accelerat, i un llenguatge viu i lliure de tot tipus de
formalitats.
Hey! Finalment heu posat l'opció per a seguir el blog i me'n alegra! (Sóc el Dani de Sant Pere).
ResponEliminaJa casi he devorat "Pétalos al viento" i en breus us aniré a visitar per demanar la 3ª part de la nissaga del Dollanganger, porto un vici a la saga que no és normal... xD
Sou una passada i s'agraeïx molt tenir una llibreria com la vostre ben a prop ;)
Gràcies Dani. El nostre objectiu és arribar a persones com tu, sensibilitzades amb el món del llibre i obertes a tot tipus de propostes i recomanacions literàries.
EliminaTemps Llibre és la vostra casa. Tant si cerqueu un llibre, com si voleu tafanejar una mica o simplement "fer-la petar" amb nosaltres.
Us hi esperem :)