Tallers culturals a Temps Llibre

Títol: Patrimonio, una historia verdadera

Autor: Philip Roth

Editorial: Seix Barral

Cada any, el dia que es fa oficial el nom del guanyador del premi Nobel, estic convençut que el que escoltaré és, sens dubte, el de Philip Roth, però no hi ha manera. Tots els escriptors que l’han guanyat aquest darrers 10 anys em mereixen molt respecte i, uns quants d’ells, una sincera admiració, però em resulta incomprensible que una obra literària d’una qualitat tan absoluta, no s’hagi vist fins ara distingit amb aquest reconeixement.

En tot cas donat que se li acaba de concedir recentment el premi Príncep d’Astúries de les lletres, que millor excusa que aquesta per endinsar-se en l’obra literària de Philip Roth, àmpliament  reconegut  com una de les màximes figures de la narrativa contemporània, ja que els seus relats destil·len un segell de grandesa literària que captiven, indefectiblement, tant la crítica com el públic. No en va, la seva prolífica carrera, que inclou més d'una trentena de novel·les desde Goodbye Columbus (1959) fins a Némesis (2011), s'ha vist jalonada pels més prestigiosos premis internacionals, entre ells el Pulitzer.

Patrimonio, Una historia verdadera, és una de les obres més impactants del multi-guardonat autor nord-americà. Un agent d'assegurances jubilat, un home que va ser fort, ple de geni i d'encant, lluita als seus vuitanta-sis anys contra un tumor cerebral. Aquest home és en Herman, el millor personatge creat per Philip Roth: el seu pare. El llibre no només és un portentós acte d'honestedat i sensibilitat, que parla de la vulnerabilitat de l'amor, de la relació pare i fill, i de la mort i la por que ens produeix, sinó un cant a la tenacitat del supervivent, el qual mai es deixa vèncer.

És un llibre que il·lustra moltes de les qualitats que han fet de Philip Roth un clàssic en vida, especialment la seva potentíssima prosa, una prosa aparentment senzilla, que no simple, i poc donada a la floritura ni a preciosismes formals.

Però, per sobre de tot, és contundent, rotunda. Una prosa precisa que sempre encerta el tret  i colpeja on ha de colpejar: unes vegades en el cor, d'altres en les entranyes i d'altres en el cap, i que ens fa emocionar, sentir ràbia i reflexionar a parts iguals.

Amb passatges com aquell en què el fill neteja els excrements del seu pare l'autor explora aquesta relació d'una manera que commou irremeiablement per la seva visceralitat i la seva nua cruesa. Els de Roth són una mena de cops de puny emocionals que es claven sense pietat al llarg del llibre, dosificats, això sí, de manera que el lector hi trobi recessos de pau al mig.

És, però, una pau tensa, la pau espúria del que sap que un altre cop, fins i tot més dolorós que l'anterior, arribarà tard o d'hora. I és que en la prosa de Philip Roth no hi ha concessions, no és una prosa "confitada", sinó un regust amarg que es queda adherit al paladar. El mateix Roth, en una recent entrevista concedida al diari El País, és taxatiu sobre això: "No vull que en les meves novel·les hi hagi molta esperança".

Darin Strauss - Media Vida

Titol: Media vida

Autor: Darin Strauss

Editorial: Alevosia

«Hace media vida, maté a una chica. Yo acababa de cumplir los dieciocho…»

A més d’un molt bon començament per a un llibre, es un tràgic fet real que ha marcat profundament la vida de l’autor, Darin Strauss: a falta d’un mes per finalitzar la secundària, quan conduïa l’Oldsmobile del seu pare, una companya seva de l’institut se li va creuar amb la  bicicleta just davant del cotxe. La noia va morir poc desprès del xoc. A partir d’aquest fet l’autor ens guia en un viatge molt personal però a l’hora universal, amb una prosa molt emotiva i sincera: la seva graduació, la universitat, els inicis de la seva carrera com a escriptor, com va conèixer la seva dona, la paternitat, i com tots aquests fets, d’una manera o altra, han estat condicionats per la mort de la noia, situant al lector cara a cara amb els més profunds sentiments de pèrdua i de culpa, amb la maduresa i la responsabilitat, l’esperança  i, per finalitzar, l’acceptació.

En definitiva, una excepcional lectura que no deixa indiferent i que ha guanyat als Estats Units el prestigiós premi National Book Critics Cicle Award.

Bé, ara que ja portem una setmana treballant i que per fi ens hem situat una mica al lloc, hem començat a conèixer els clients, l’entorn, el programa informàtic i els tallats que fan al bar del nostre veí, és el moment  de començar a donar vida a aquest espai on, com ja s’ha dit, el que volem és transmetre la nostra passió pels llibres, pels autors i donar a conèixer (i, principalment, aprendre) tot allò relacionat amb aquest món tant apassionant de la literatura.

Farem ressenyes de llibres, tant d’últimes novetats com dels que no ho són tant però mereixen ser re-descoberts, informarem de les activitats culturals que anirem portant a terme en els propers mesos a partir de setembre, atendrem consultes, trobarem llibres perduts, escoltarem música... En definitiva, gaudirem del plaer de compartir.

Fins ben aviat lectors, moment en el que, com no podia ser d’una altra manera, parlarem de llibres... 




I per als nostres lectors internautes, Temps Llibre inaugura twitter. @TempsLlibre us espera amb les últimes notícies de la vostra llibreria.

Moltes gràcies a tothom.

El somni s’ha fet realitat i la llibreria TEMPS LLIBRE ja acumula una àmplia experiència de... dos dies.

Gràcies als que han vingut expressament demanant un llibre en concret i han vist acomplertes les seves expectatives.

Gràcies als que s’han deixat aconsellar i s’han emportat un llibre amb la promesa d’un plaer per descobrir. 

Gràcies als que buscaven un llibre que no teníem i ens han demanat que l’hi portem.

Gràcies (moltes gràcies) als que han aparegut, senzillament, per parlar de llibres, per parlar de literatura, i per tant, per parlar de la vida.

Gràcies als que s’han passejat, han mirat, han tocat i finalment han descobert un llibre el qual, entre molts d’altres, han decidit que els acompanyarà una temporada.

I gràcies especialment a tots aquells que en entrar a la llibreria hem notat que els brillaven els ulls, que miraven amb emoció continguda, en molts casos amb un tímid somriure,  el nou espai ple de llibres, potser  (això ens agradaria) perquè saben que és seu,  que una llibreria no té un  únic propietari, és de tot el poble,  dels lectors i de tots els que estimem els llibres.

Intentarem mantenir la màgia amb la millor vareta màgica que existeix:  el treball diari.

Fins aviat.

Inauguració de Temps Llibre