divendres, 13 de juny de 2014

Una novel·la d'aquelles que et deixen literalment clavat a la butaca i que, a mesura que la llegeixes, desperta en el lector diferents sensacions ja que la seva precisa estructura de nina russa i els seus jocs d'aparences, units a un gran estil literari amb belles metàfores poètiques no deixen de sorprendre't.

Comença com un thriller clàssic, amb un pròleg impactant que posteriorment ens porta a escenaris històrics fascinants: la Barcelona del segle XXI, el Moscou stalinista dels anys 30 i els gulags, el Berlin derrotat del 1945, en una història coral de secrets i dimonis familiars, que per moments recreen una atmosfera que recorda les obres dels germans Cohen.

Per als qui no el coneixen encara, Víctor del Árbol serà tot un descobriment, i per als seus nombrosos lectors, la confirmació d'un gran escriptor. No és casualitat que a mitja Europa els seus llibres s'esperin amb impaciència, i a França, tant la crítica com el públic el considerin un dels millors escriptors europeus de thriller. Sense anar més lluny, el 2012 va rebre el Prix du Polar a la millor novel·la negra europea.

Poques vegades s'uneixen d'una manera tan rotunda el plaer de llegir i la qualitat literària. Com a petita mostra apuntem una frase que en un moment determinat diu la protagonista:

"La primera gota que cau és la primera que comença a trencar la pedra"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada